
La formació de cicatrius és un procés natural derivat de la cura dels teixits danyats de la pell. En moltes ocasions, les cicatrius resulten inevitables encara que tant el cirurgià com el pacient tinguin extrema precaució en l’execució de la intervenció i en la cura de la ferida, respectivament.
La pell pot presentar marques o cicatrius per diversos motius, tot i que principalment es parla de cicatrius per acne, estries, cicatrius de cirurgies i aquelles originades per accidents com abrasions o cremades.
Les cicatrius hipertròfiques i els queloides apareixen normalment com a conseqüència de l’acné o d’intervencions quirúrgiques i poden localitzar-se a qualsevol àrea, tot i que poden aparèixer de manera més freqüent al tòrax i a l’esquena (en el cas de l’acné) o al pubis (en el cas de la cicatriu per cesària).
Són cicatrius que sobresurten, rosades o del color de la pell, i que poden suposar una alteració estètica important. No obstant això, les cicatrius no són només un problema estètic. De vegades, poden causar dolor o també limitar la mobilitat, si es troben a prop de les articulacions.
L’elecció del mètode terapèutic dermatològic més adequat per a millorar les cicatrius dependrà de les característiques intrínseques de la cicatriu a tractar, de la seva localització, del temps d’evolució i de les preferències del pacient.


• Crioteràpia
• Infiltracions intralesionals de corticoides i 5-fluorouracil
• Làser fraccionat no ablatiu
• Làser fraccionat ablatiu (làser CO2)
• Làsers vasculars: IPL, Nd-YAG 1064
• Subcisió
• Peelings
• Neuromoduladors
• Bioestimuladors