L’acne és un dels trastorns cutanis més freqüents en la població, ja que fins al 80% de les persones ha patit aquesta alteració en algun moment de la seva vida. Es caracteritza per l’aparició de comedons (barbs), pàpules (grans), pústules (grans de pus) i de vegades nòduls i quists (grans profunds) en zones seborreiques com la cara, el tòrax o l’esquena.

L’aparició i persistència de l’acne s’ha relacionat amb diversos factors, com la presència d’un excés de producció de greix, un bacteri anomenat Propionibacterium acnes (que viu als fol·licles de la pell i produeix unes substàncies responsables de la inflamació), les hormones que estimulen el desenvolupament de les glàndules sebàcies, o la queratinització dels fol·licles, és a dir, la formació d’un petit tap format per les cèl·lules mortes de la pell que impedeix que el greix sigui expulsat de manera normal.

Una de les seqüeles més preocupants de l’acne és l’aparició de les antiestètiques cicatrius atròfiques (deprimides). Aquestes es produeixen per una pèrdua de fibres de col·lagen i elastina o fibrosi.

El tractament de l’acne depèn de l’extensió i la intensitat de la malaltia, de la producció de cicatrius i de factors del pacient com la seva edat, estat hormonal o característiques de la pell, així com de les seqüeles psicològiques i l’impacte en la qualitat de vida.